L’actual església parroquial era l’església del monestir de Sant Salvador de Breda. Destaca el campanar romànic llombard, que formava part de la primera edificació monàstica (segle XI), que medeix 32 metres d’alçada.
L’església gòtica (segles XIV-XVI) forma part d’una remodelació impulsada per l’abat Gispert de Jàfer (1296-1337) i està formada per una sola nau molt espaiosa.
Adossada a l’església es conserva l’ala nord del claustre, una de les quatre que conformaven la totalitat de l’antic claustre del monestir de Sant Salvador.
Es considera la seva construcció de finals del segle XIII o principis del segle XIV. Aquesta part del claustre té set arcs de mig punt recolzats cada un d’ells en dues columnes.
Els capitells de totes les columnes són iguals: quatre grans fulles de lliri agrupades en cimerol.
Havent arribat a un gran estat de deteriorament a causa de la desamortització del monestir, l’any 1932 l’associació Amics de l’Art Vell es va encarregar de la restauració d’aquesta part del claustre.
Com el seu nom indica, era el pati que distribuïa l’accés al palau abacial.
S’hi pot veure l’escala per pujar a la residència de l’abat i el pou per abastir d’aigua al monestir. Destaquen les diverses finestres d’estil gòtic, els grans portals dovellats i la balconada de fusta. Sobre un dels portals s’hi pot veure l’escut de l’abat Miquel Samsó que, al segle XV, va ser qui va encarregar la construcció d’aquestes edificacions. Samsó va ser el 31è president de la Generalitat de Catalunya.
L’esglèsia de Santa Maria, l’antiga església parroquial de la vila, va ser construïda entre el 878 i el 1038. Actualment se’n conserva l’absis, del segle XII, i se’n poden observar part de les pintures murals originals situades al creuer.
L’església de Santa Maria de Breda es troba darrera del Monestir i actualment hi ha ubicats la Casa de la Vila i el Museu Municipal Josep Aragay.
Aquesta antiga construcció romànica ha estat modificada a fi d’encabir-hi successivament escoles públiques, jutjats, etc. des de 1846.
Exteriorment en són visibles l’absis romànic, a la banda oriental, que havia estat molt malmès, restaurat i gairebé reconstruït el 1961, i el campanar vuitavat, d’un model freqüent a la diòcesi de Girona durant els segles XV-XVI.
De l’ermita de Santa Anna, n’és coneguda l’existència des de 1624, i en data una benedicció del 1789, tot i que no queda clar si la inauguraven o es solemnitzava la conclusió d’una millora o reforma.
A l’ermita de Santa Anna, s’hi accedeix per un camí que surt a la dreta de la carretera principal del poble, passada la creu de terme.
La planta de l’edifici sembla barroca. En el període de 1981 a 1990 s’hi anaren fent millores i obres de restauració. I cada 26 de juliol s’hi celebra Santa Anna, que després de la crema de la imatge, el 1936, tornà a presidir el santuari el 1942, amb un aplec de sardanes.
En els darrers anys es celebra la Diada nacional de l’11 de setembre fent un canvi de senyera a les 12 de la nit del dia 10, com a un dels actes més emocionants i amb més assistència dels commemoratius de la Diada nacional.
Si bé no està situat dins el terme municipal de Breda, el Castell de Montsoriu forma part del seu patrimoni per la seva proximitat i per la seva vinculació històrica. Si bé les primeres referències escrites daten de l’any 1002, Montsoriu ja havia estat un recinte ocupat pels ibers. Més tard va esdevenir un centre de defensa i d’estratègia durant més de cinc-cents anys i fou un punt de referència de la noblesa catalana i una fortalesa inexpugnable per la seva impecable construcció i pels sistemes de defensa. Al llarg de la història va patir nombroses ampliacions fins als segles XIV i XV, i la seva funció militar va evolucionar per esdevenir residència palau, moment en què el castell va arribar a la seva màxima esplendor amb una estructura que és la que actualment pot contemplar el visitant. Va ser la residència de la família vescomtal dels Cabrera, fundadors de Breda.
Per concertar visites i informar-se dels horaris: www.montsoriu.cat
Antic obrador de terrissa del segle XIX. Compta, al seu interior, amb dos forns moruns, que eren els que es feien servir amb el mètode tradicional de la cocció de la terrissa.
S’hi troba una exposició permanent dedicada a la terrissa bredenca i dues sales dedicades a exposicions temporals.
També és un centre d’informació turística des d’on s’atenen els visitants al poble.
Carrer Santa Victòria, 1
Horari: dissabtes de 9.30 a 13.30h i de 16 a 19h.
Diumenges i festius de 9.30 a 13.30h.
Als baixos de l’edifici de l’Ajuntament hi ha el Museu Josep Aragay que està dedicat a la difusió de l’obra d’aquest artista noucentista. Aragay va viure entre 1889 i 1973 i va ser un personatge de referència dins del moviment cultural del Noucentisme. Va exercir de teòric de l’art, de pintor, dibuixant, gravador i ceramista, i va exercir una gran influència en el món intel·lectual i artístic de la seva època, fins al punt que Eugeni d’Ors li va encarregar la direcció artística de L’Almanac dels Noucentistes. Nascut a Barcelona, l’any 1925 va venir a viure a Breda, el poble de la seva mare, on hi va obrir un obrador de ceràmica. Dins del museu també s’hi poden veure unes pintures romàniques que corresponen a l’antiga església parroquial del poble, reconvertida en ajuntament arran de la desamortització de 1835.
Carrer Nou, 2
Horari: dissabtes de 9.30 a 13.30h i de 16 a 19h.
Diumenges i festius de 9.30 a 13.30h.
www.museuaragay.cat
Els diumenges al matí, al voltant de l’església i l’Ajuntament, s’hi concentra el mercat setmanal, donant al centre del poble una animació especial. És un bon motiu per venir a passejar i aprofitar que el comerç local també està obert.